29 juil. 2015

UN HRC bans compulsory military service worldwide, Abdullayev v Turkmenistan, 2218/2012


Mr. Abdullayev converted into a version of Christianity that considers military service as a sin (§ 4). He was sentenced for trying to avoid the service, and claimed a breach of his religious freedom before the United Nations Human Rights Committee (Article 18(1) of the Covenant).

The Turkmenistan Government argued that the military service is an obligation of a national to defend the State (i.e. "we're not using the arms for bad", § 4). However the UN HRC answered that “no derogation may be made” to the freedom of religion or consciousness.

The most interesting is that § 7.7 goes much further: “no derogation may be made, even in time of public emergency”. This is an absolutely amazing revolutionary development.

LIETUVIŠKAI
Byloje Abdullayev prieš Turkmenistaną, Nr. 2218/2012, § 7.7, Jungtinės Tautos priėmė sprendimą uždrausti privalomąją karinę tarnybą visame pasaulyje, kadangi tai prieštarauja religijos, sąžinės ir minties laisvei. Pvz., Jėzaus Kristaus mokymas gali būti suprastas kaip draudžiantis imti ginklą į rankas.

Įdomiausia yra tai, kad JTO uždraudė šaukti žmones į kariuomenę net karo metu.
Daugiau informacijos lietuviškai čia.


CATALÀ

Les Nacions Unides van prohibir el servei militar obligatori a tot el món, afer Abdullayev contra Turkmenistan, no. 2218/2012.

Sr. Abdullayev va convertir-se a una versió del cristianisme que considera el servei militar com un pecat (§ 4). Va ser condemnat per intentar evitar el servei, i després va reclamar una violació de la seva llibertat religiosa davant el Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides (article 18 (1) del Pacte).

El Govern de Turkmenistan va sostenir que el servei militar és una obligació d'un ciutadà per defensar l'Estat (és a dir “no utilitzem les armes per fer mal”, § 4). No obstant això, el Comitè de Drets Humans de l'ONU va respondre que "no poden ser establides excepcions " a la llibertat de religió o de consciència.

El més interessant és que el § 7.7 va molt més enllà: "no poden ser establides excepcions, fins i tot en períodes d’emergència pública" com, per exemple, una guerra. Això és un desenvolupament revolucionari i absolutament increïble.

Aucun commentaire: